SUTURAS PER A VETERINÁRIA

Les sutures absorbibles es degraden en els teixits per un procés d’hidròlisi, pel qual van perdent progressivament la resistència a la tensió.

La degradació per hidròlisi provoca una mínima reacció en els teixits. Aquest procés té dues etapes. En la primera etapa, la resistència a la tensió disminueix de forma gradual i gairebé lineal. La segona etapa sol superposar-se a l’anterior i es caracteritza per la pèrdua de massa de sutura. En aquesta fase actuen els leucòcits que eliminaran de la ferida les restes de cèl·lules i materials de sutura.

Per tant, la pèrdua de la força tensil i l’absorció són processos diferents. Per aquest motiu, la pèrdua de força tensil és el valor més important a tenir en compte a l’hora de seleccionar una sutura absorbible.

Existeixen diferents tipus de sutures absorbibles amb diferents períodes de força tensil i absorció, que se seleccionaran depenent dels teixits que se suturaran.

Les sutures no absorbibles estan constituïdes per material no biodegradable, per la qual cosa no poden ser digerides pels enzims ni hidrolitzar-se en els teixits.

En últim terme, els fibroblastos les encapsulen de manera permanent, per la qual cosa mantenen la seva màxima resistència en el temps, excepte en el cas de ser retirats els punts en el postquirúrgico (sutura de pell).

Existeixen diferents tipus de sutures no absorbibles amb diversos nivells de resistència podent ser monofilares o multifilars que se seleccionaran depenent dels teixits que se suturaran o a criteri del professional.